La meva primera expedició amb PSF va ser l'estiu del 2000.
 

Durant els darrers 26 anys he format part d'aquest projecte, els últims 11 també com a membre de la Junta Directiva.
 

El febrer de 2024 en vaig ser apartat per discrepàncies amb la presidència i la secretaria. En aquelles mateixes dates, altres membres de la Junta Directiva també van renunciar als seus càrrecs.
 

El passat juny, en dates molt pròximes a l'Assemblea General, vaig ser expulsat com a soci, igual que altres socis, sense seguir el procediment previst als Estatuts.

Avui explico públicament els motius de la meva decisió.​​

En només dos anys, PSF ha prescindit de les cinc persones que, en diferents etapes, van contribuir de manera decisiva a construir i consolidar l'organització amb ètica, transparència, eficiència i compromís, cobrant sous molt inferiors als habituals al sector.

Una d'elles era la gerent, que va dedicar més de dues dècades a l'organització.

Avui ja no en queda cap.

És legítim preguntar-se si amb elles PSF també ha deixat enrere els valors que representaven.

 

Abans, PSF publicava al seu web els Estatuts, les actes, les memòries anuals, els projectes, els pressupostos, l'equip i les seves retribucions.

​

A més, superava anualment una auditoria externa independent i una altra de la Fundación Lealtad.

​

Avui les auditories han deixat de fer-se i aquesta informació ja no es publica al web, fet que qualsevol persona pot comprovar consultant-lo.

​

No és només una qüestió personal. El que em preocupa és la caiguda dràstica de l’activitat, el que realment dona sentit a aquesta organització.

Després del desmantellament de l'oficina, PSF ha passat de fer unes vint expedicions internacionals anuals a només sis o vuit.
 

Qui n'assumeix la responsabilitat?

 

La confiança de les administracions públiques, les empreses i els donants no és un xec en blanc.
 

Es basa en una trajectòria i en la possibilitat de verificar com es governa una organització.
 

Sense transparència, els mecanismes de control també es debiliten.

 

En una associació, el cens electoral és la base de tot procés democràtic.
 

Els socis de PSF no podem verificar-lo.
 

Sense un cens verificable, qualsevol resultat genera molts dubtes.

Això no hauria de passar en cap associació.

​

"Què dirien els nens?"

"PSF és propietat dels nens"

Són dues frases que molts hem escoltat repetidament.
Si realment és així, totes les decisions s'haurien de prendre pensant únicament en els beneficiaris, per damunt de qualsevol altre interès.

 

Les associacions no només es construeixen incorporant persones.

 

També escoltant-les, respectant la seva trajectòria i reconeixent la seva aportació, fins i tot quan els camins se separen.
 

A PSF, molts artistes han regalat el seu temps, el seu talent i els seus espectacles de manera altruista.
 

Crec que totes aquestes persones mereixien més respecte i reconeixement.

 

Callar també és una manera de posicionar-se.
 

Jo he decidit no resignar-me.
 

Els mateixos valors que em van portar a PSF fa 26 anys són els que avui m'empenyen a explicar els motius de la meva decisió.

 

Una ONG no és propietat de qui l'administra.

Ni tan sols de qui la presideix.

És un projecte col·lectiu que només té sentit si es governa pensant en els seus beneficiaris i preservant els valors que el defineixen.

 

Una organització que treballa cada dia per protegir la salut emocional dels infants també hauria de saber protegir la de les persones que la fan possible.
 

Crec que a PSF aquests valors també s'han deteriorat.

 

Les persones passem.
 

Els càrrecs també.
 

Les organitzacions només perduren si els seus valors es mantenen vius.
 

Quan es malmeten, tots hi acabem perdent.

 

Cap dels moments viscuts durant aquests 26 anys me'ls podrà prendre ningú.
 

Tampoc les persones extraordinàries que he tingut la sort de conèixer.

​

A totes elles, gràcies.